02/05/2020 LLIBERTAT PROVISIONAL

El títol de la crònica d’avui també podria ser ‘El retorn’, ‘Desconfinats’ o ‘Ja hi tornam a ser’, entre d’altres. Però en temps de la covid-19, res és definitiu; per tant, una sortida vigilada, d’un en un, i amb horaris estrictes i fronteres ben vigilades. Tal qual un reclús quan rep el permís per a la primera sortida, és a dir, amb l’amenaça de que si no fas bonda no hi haurà més oportunitats i per tant, engabiats de bell nou.
Els ferrerets que hem sortit ho hem fet com un campi qui pugui. Uns han elegit la Serra per esbravar-se pujant les costes del Coll de sa Creu o el Coll des Tords. Uns altres han optat per voltetes al redol de ca seva, no sigui cosa..... No han faltat els que han optat per sortir ‘a fuego’ i intentar fer el màxim possible de quilòmetres i tampoc els que s’han estimat més fer una mica de rodatge, retrobar-se amb la bicicleta (pobreta, tants dies enclaustrada) i sortir a fer rodatge. Sense cercar-ho, alguns fins i tot ens hem creuat, però res d’aferrades ni besades. Ben enfora... no sigui cosa. En tot cas, algun crit o un uep! amb alçada de celles.... per si un cas.
Ens hem creuat amb centenars, milers, de ciclistes, corredors i passejadors, la majoria amb una cara de felicitat que no té preu. Alguns, fins i tot amb una rialla d’orella a orella, encara que anés tot sol. La majoria, també, ben separats, amb distància i algun, tot i la incomoditat, amb mascareta. Una mínima minoria, a roda (ara no toca).
Hem comprovat que la mar encara hi és i l’hem tornat a ensumar aquesta olor inconfusible de la saladina... també altres aromes que gairebé havien oblidat... com l’olor de la terra remoguda per un tractor, de l’herba acabada de segar, del romaní, del fonoll, del gessamí, del pinar i de la garriga....
I com que ens ha agradat tant, a les 10, tots com un clau a casa. Volem tornar.