c.c. els ferrerets de Mallorca

ANDONI MARCHAL, REI DE LES MUNTANYES

Dissabte, aquest, amb alts i baixos emocionals. D’entrada, l’alegria de veure el retorn d’en David Saturio després de sis mesos d’ençà de la seva paternitat, i la d’en Joan Torres, que se recupera del seu mal d’esquena. Però res més sortir, a la carretera vella de Bunyola, l’avançament al nostre grup, per part d’un altre grup de ciclistes, en un tram de semi-corba i amb línia contínua, i amb un cotxe de front, ha provocat una situació de perill que ha provocat una caiguda múltiple. Sortosament, tot ha quedat en quatre escarrinxades i algun cop.

En aquest darrer dia d’octubre primaveral, la sortida ha estat multitudinària, 23 i dos convidats, en Harold, que no ha patit tant com dissabte passat, i na Mari Carmen. En Lluís Jardí no és un convidat, però avui com si ho fos: feia prop de dos mesos que no venia i les cames li han recordat.

L’atractiu de l’etapa d’aquest dissabte ha estat la pujada al santuari de Cura, dalt de tot del Puig de Randa. Na Mónica, que feia temps que no venia, ha estat la primera en pujar per no refredar-se esperant els altres, i com que amb Randa no n’ha tingut prou ha seguit fins al centre d’Àfrica, a Rwanda, en concret (per això el títol -coses dels correctors dels mòbils-).

Els dies ja s’han acurçat i a primera hora se nota que ja som a la tardor, però aquest dissabte bé que també ja podria ser l’hivern. Entre 5 i 6 graus marcaven alguns aparells a l’hora de sortir... així que no és d’estranyar que la majoria dels ferrerets hagin sortit amb mallots d’hivern, camals, manegots, paravents i fins i tot algun fredolec extrem fins i tot amb el culot llarg.

A diferència d’altres sortides dels Ferrerets, en la que sovint posam una ‘pujada’ com a diversió i puntuació per a la nostra particular puntuació de la Challenge de la Muntanya, avui n’hem fet sis de pujades, en una etapa que podríem definir com a de perfil de dents de serra. I a diferència d’altres sortides, avui la puntuació estava fixada a la darrera ascensió, al tram comprés entre Calvià i el coll de sa Creu. Ha estat donar el ‘sus’ i com un esbart d’aucells, tothom ha començat a volar.... (bé, és un dir). Vaja ‘pájaros’ que estan fets alguns.....

Després de l’horabaixa d’ahir, no imaginàvem que avui tindríem un dematí tan bo per colcar en bici.
La ruta de 80 km amb 3 trams lliures, s’ha fet curta... Lo de no aturar per berenar mos ho hem pres seriosament.... amb prou feines hem tingut temps de fer una foto i menjar un plàtan al final del segon tram a ca’s busso.
Abans de les 12 ja erem a Palma, i això que en Guillem ha foradat i s’ha torbat molt de temps per canviar la càmera.
Avui no hi ha hagut “beer point”.

En temps de la covid-19, i vius a no tornar a quedar confinats, en Joan Sans ens prepara cada setmana una sortida relativament curta, sense aturada per berenar, però amb prou al·licients per a estar entretinguts. Avui tocava una ruta pel Raiguer i es Pla i hem improvisat un tram lliure entre Inca i Sencelles, poc més de 7 km, que ens ha servit per comprovar que la majoria dels ferrerets estan en molt bon estat de forma. Des del primer moment, relleus i atacs a rompre, els de davant sense mirar darrera i els de darrera, amb les dents estretes, alens espessos i una bona suada. Resultat?

Idò sembla que la classificació de la muntanya de la temporada de la covid-19 serà la més divertida i oberta dels darrers anys. Avui hem pujat el Coll de Sóller pel costat de Bunyola i els poc més de 5 km de pujada amb una mica més del 5% de pendent mitjana han donat molt de joc. Hi ha hagut novetats; tantes com que el primer en coronar enguany encara no havia guanyat cap pujada, també hi ha hagut canvi de líder i per segona setmana consecutiva no hi ha hagut cap colombià al pòdium.