c.c. els ferrerets de Mallorca

1.224 mts. de desnivell positiu en només 70 Km. Etapa curta però “durilla”.
Hem pujat el coll d’es Grau, Coll d’en Claret i el port de Valldemossa.
Hi ha hagut un poc de vent abans de baixar al port, que per cert l’asfalt estava ple de pedres procedents de petits despreniments. Hem hagut d’anar alerta per baixar, però per pujar hem competit per els punts de challenge de muntanya. Això sí, per a qualcuns s’ha fet molt feixuga la pujadeta, que té una pendent mitjana del 7,4%.

La notícia trista del dia ha estat la mort d'en Toni Gomila.
El Ferrerets volem acompanyar a la família amb les nostres paraules de condol.
Vos acompanyam amb el sentiment.
DEP
A n'aquesta foto de 2005, en Toni Gomila amb un grup de ferrerets a la volta a Menorca.

Avui hem brufat els sants dels Miquels i en Xisco. Però també donerem des de aquí els molts d'anys als altres "festeros" na Maite, en Paco i els Miquels i Biels que no surten a la foto.

A les 8:00 hem sortit disparats cap a Alaró per fer el coll d’Orient i el coll d’Honor....vaja panxada!!!, Què s’ha fet de llarg!!...
La pujada puntuable no ha fet variar gaire la tabla. El primer ha estat en Cremades, com sempre darrerament i el segon en Jefferson. Avui hi ha hagut més disputa perquè s’han afegit a la festa en David i n’Andoni. El fet de que hi hagi una baixada llarga abans d’arribar a la meta, ha perjudicat a la nostra fèmina Jan que ha arribat en cinquena posició.

Vaja ruta guaaaapa!!! El far de ses Salines, tot un clàssic.
No podíem tenir millor temps.
Hem sortit de Palma amb la idea de formar dos grups, ja que hi havia uns quants ferrerets que no volien fer l’etapa sencera.
I encara que el grup més gran, que sí volia anar al far ha pedalat amb força per agafar distància, pràcticament hem anat tots junts fins a ses Salines a una velocitat extrema, però divertida.
El premi ha estat veure la mar: preciosa, plana, blava i per suposat el Far amb majúscules.

Ha estat complicat, però a la fi hem sortit 14 ferrerets i 4 convidats a fer una etapa més que decent.
Després de canviar per distints motius la ruta, hem acabat berenant a Menestralia. Ens han sortit 90 km. a una mitjana de 27.
No ha plogut ni una gota, i la temperatura ha acompanyat tot el camí.
Feia estona que no celebràvem un aniversari i ja tocava. En Joan Torres ha convidat a una copa de cava.
Molts d’anys Joan!!
En definitiva... un altre bon dissabte dematí amb molt bona companyia.

Després d’una setmana de mal temps, avui a tornat l’estiu. I per adobar-ho, en una etapa de muntanya amb les pujades de Superna, Galilea i el coll d’es Tords.
Cada vegada està més clar qui serà el pròxim campió de la challenge de muntanya. Però això no lleva l’il·lusió de competir al màxim per aconseguir un puntet més.
Hem suat de veres, però per la gran majoria la temperatura es l’ideal per colcar amb bici.

Avui hi ha hagut un poc de desbandada. En total hem estat 13 ferrerets i un convidat, però no hem anat tots junts en cap moment.
Entre els que s’han esborrat abans de partir, els que ja tenien previst acurçar l’etapa, els que s’han perdut i els que sense tenir-ho previst l’han hagut d’acurçar, finalment al berenar només hem estat 8.
De totes formes ho hem passat molt bé, i hem fet els 120 kms. A una mitjana de 27.

Etapa de muntanya per excel·lència.
Tantes pujades poden resultar ser molt pesades, però si deixes de pensar en la mitjana i contemples el paisatge, de ben segur que fins i tot el camí se pot fer curt.
Avui la mar estava com una bassa d’oli i amb el color blau mediterrani.
Què guapo!!
El Coll de Sóller l’hem fet a la fresca matinera i durant tot el temps hi ha hagut ombra. Sa Pedrissa ja ha estat una altra cosa..... ha fet sol emperò la calor s’ha suportat beníssim.
Després de berenar a Valldemossa sí que ja feia calor de de veres.