c.c. els ferrerets de Mallorca

L’atractiu de l’etapa d’aquest dissabte ha estat la pujada al santuari de Cura, dalt de tot del Puig de Randa. Na Mónica, que feia temps que no venia, ha estat la primera en pujar per no refredar-se esperant els altres, i com que amb Randa no n’ha tingut prou ha seguit fins al centre d’Àfrica, a Rwanda, en concret (per això el títol -coses dels correctors dels mòbils-).

Els dies ja s’han acurçat i a primera hora se nota que ja som a la tardor, però aquest dissabte bé que també ja podria ser l’hivern. Entre 5 i 6 graus marcaven alguns aparells a l’hora de sortir... així que no és d’estranyar que la majoria dels ferrerets hagin sortit amb mallots d’hivern, camals, manegots, paravents i fins i tot algun fredolec extrem fins i tot amb el culot llarg.

A diferència d’altres sortides dels Ferrerets, en la que sovint posam una ‘pujada’ com a diversió i puntuació per a la nostra particular puntuació de la Challenge de la Muntanya, avui n’hem fet sis de pujades, en una etapa que podríem definir com a de perfil de dents de serra. I a diferència d’altres sortides, avui la puntuació estava fixada a la darrera ascensió, al tram comprés entre Calvià i el coll de sa Creu. Ha estat donar el ‘sus’ i com un esbart d’aucells, tothom ha començat a volar.... (bé, és un dir). Vaja ‘pájaros’ que estan fets alguns.....

Després de l’horabaixa d’ahir, no imaginàvem que avui tindríem un dematí tan bo per colcar en bici.
La ruta de 80 km amb 3 trams lliures, s’ha fet curta... Lo de no aturar per berenar mos ho hem pres seriosament.... amb prou feines hem tingut temps de fer una foto i menjar un plàtan al final del segon tram a ca’s busso.
Abans de les 12 ja erem a Palma, i això que en Guillem ha foradat i s’ha torbat molt de temps per canviar la càmera.
Avui no hi ha hagut “beer point”.

En temps de la covid-19, i vius a no tornar a quedar confinats, en Joan Sans ens prepara cada setmana una sortida relativament curta, sense aturada per berenar, però amb prou al·licients per a estar entretinguts. Avui tocava una ruta pel Raiguer i es Pla i hem improvisat un tram lliure entre Inca i Sencelles, poc més de 7 km, que ens ha servit per comprovar que la majoria dels ferrerets estan en molt bon estat de forma. Des del primer moment, relleus i atacs a rompre, els de davant sense mirar darrera i els de darrera, amb les dents estretes, alens espessos i una bona suada. Resultat?

Idò sembla que la classificació de la muntanya de la temporada de la covid-19 serà la més divertida i oberta dels darrers anys. Avui hem pujat el Coll de Sóller pel costat de Bunyola i els poc més de 5 km de pujada amb una mica més del 5% de pendent mitjana han donat molt de joc. Hi ha hagut novetats; tantes com que el primer en coronar enguany encara no havia guanyat cap pujada, també hi ha hagut canvi de líder i per segona setmana consecutiva no hi ha hagut cap colombià al pòdium.

Seguint amb la nova forma de fer bicicleta, avui en Joan Sans ha dissenyat una ruta de més de 70 kms pels voltants de Palma amb 2 trams lliures, que li han donat un punt més de diversió.
Pareix mentida que qualcú pugui dir que els ferrerets surten amb bicicleta amb l’única finalitat de berenar..... està comprovat que no és així. Des de que les rutes són sense berenar han anat guanyant participació.

Seguint amb les etapes non stop i sense berenar, en Joan Sans mos ha preparat una bona ruta de muntanya. Curteta, de 65 kms, trencacames i un desnivell de 830 mts amb un parell mallorquí de pujades.
Les amenaces de pluges del dematí, finalment no s’han complit (al manco mentre érem amb la bici). Hem sortit amb fresqueta, humitat, una estona de sol i nuvolets. De fet, hem arribat a Palma només xops per la suor, però no per la pluja, i hem tingut temps d’aturar-nos a fer una birra.

A la vista dels nous aconteixements, en relació a la covid-19, els ferrerets hem pensat que lo millor serà no fer les berenades que feiem fins ara per evitar problemes... Així que podríem dir que avui s’ha fet la primera ruta non stop de la famosa nova normalitat. 70 kms sense aturar amb un tram lliure, una aturadeta per la foto i un miniavituallament, de fruita o barreta, i arribada a Palma a les 10:15, a on un parell mallorquí (10 per ser més concrets) mos hem aturat a gaudir de una cerveseta sense presa.

La puntuació de la muntanya d’enguany donarà sorpreses. Després de les dues primeres pujades semblava que en David Andrés seria el nou guanyador, però una lesió inesperada l’ha descartat. Ara hi ha un bon ventall d’aspirants. Pareix que n’Andoni vol guanyar.... però en Jefferson i en Perico no li posaran fàcil. En Cremades, després de guanyar 2 anys seguits... veu perillar el triomf per enguany.