HONOR 26/06/2021

Com diu el company Carlos Zubía, ‘el que quiera mi punto, que se lo gane’. Aquesta afirmació té a veure amb la nostra particular competició del premi de la muntanya, on ningú regala res i tothom lluita per quedar el millor possible. A això se li diu defensar l’honor (ciclista).
I parlant d’honor, Honor amb majúscules, perquè hem pujat el coll d’Honor des de Bunyola. Es preveia batalla i n’hi ha hagut des del primer minut. La cosa promet perquè el campió de 2020, n’Andoni, s’ha venjat de la derrota de la primera prova de l’any, on va ser sotmès per l’ímpetu d’en Perico. El tercer lloc ha esta per en Jeferson, que li ha pres la mesura a n’en Toni Cremades, i després en Zubía que s’ha venjat d’en Jorge. Cadascun té les seves batalles particulars... amb la mirada endavant a veure si podem agafar al que ens precedeix i mirant de coa d’ull cap endarrere vigilant que no ens agafin.
Algú se planteja lluitar fins el darrer metre pels llocs 15 i 16? Idò si, na Bàrbara i en Paco s’han anat alternant avançaments durant quilòmetres fins el darrer revolt, que un punt és un punt i amb l’honor no se juga. I per la cua? També. Faltant poc per coronar, en Manel ha accelerat per passar en Joan Fernández. Ho ha fet bufant i fent els 7 alens, però l’ha avançat. Reflexió d’en Joan Fernández: ‘Si en Manel me passa en aquestes condicions, com dec anar jo?’
Després de tants esforços, ha tocat baixar cap a Alaró i anar a recuperar forces a s’Hotel de Binissalem. No tothom, perquè en Perico ha partit a plorar i no volia que ningú ho ves.
I de tornada cap a Palma, escampadissa. La meitat ha estrenat la temporada dels ‘rectes’. Això vol dir acurçar l’etapa el màxim possible, pel camí més dret, per arribar a casa prest i evitar la solana. La resta hem complit amb la ruta oficial per Biniagual, Sencelles, Santa Eugènia, Santa Maria i s’Esgleieta. I com a premi per haver completat la ruta sencera, una bona cervesa al Mallorcafè. Qüestió d’honor.