c.c. els ferrerets de Mallorca

Després dels vents huracanats d’ahir, amb motiu de la borrasca Hortènsia, i destrosses vàries arreu de Mallorca en forma d’arbres i cornises caigudes, aquest dematí ha començat amb dubtes per a molts de ferrerets. La possibilitat d’un nou dia amb ventades ha provocat que molts hagin decidit quedar a casa.

En plena tercera onada del maleït coronavirus, no queda més remei que fer bonda i fer sortides en bici en petit comitè. Així, avui els ferrerets hem estat, en comptes d’un esbart d’estornells, tots plegats i en bandada, com els coloms d’escampadissa, és a dir, cadascun al seu aire.

Avui els Ferrerets han fet la darrera sortida de un any “per oblidar”. Ha estat una sortida diferent, una vegada més mos hem vist obligats a suspendre l’etapa oficial, però hem volgut improvisar grupets de menys de 6. No ha estat fàcil, perquè al dematí hem coincidit bastants de ciclistes per la carretera, però poc a poc la cosa s’ha anat definint i els grups s’han anat aclarint.
Avui hem donat per tancades les classificacions de muntanya, de la challenge del club i de parxes, essent els guanyadors de 2020:
- challenge: Biel Horrach
- Absolut muntanya: Andoni Marchal

ANDONI MARCHAL, REI DE LES MUNTANYES

Dissabte, aquest, amb alts i baixos emocionals. D’entrada, l’alegria de veure el retorn d’en David Saturio després de sis mesos d’ençà de la seva paternitat, i la d’en Joan Torres, que se recupera del seu mal d’esquena. Però res més sortir, a la carretera vella de Bunyola, l’avançament al nostre grup, per part d’un altre grup de ciclistes, en un tram de semi-corba i amb línia contínua, i amb un cotxe de front, ha provocat una situació de perill que ha provocat una caiguda múltiple. Sortosament, tot ha quedat en quatre escarrinxades i algun cop.

En aquest darrer dia d’octubre primaveral, la sortida ha estat multitudinària, 23 i dos convidats, en Harold, que no ha patit tant com dissabte passat, i na Mari Carmen. En Lluís Jardí no és un convidat, però avui com si ho fos: feia prop de dos mesos que no venia i les cames li han recordat.

L’atractiu de l’etapa d’aquest dissabte ha estat la pujada al santuari de Cura, dalt de tot del Puig de Randa. Na Mónica, que feia temps que no venia, ha estat la primera en pujar per no refredar-se esperant els altres, i com que amb Randa no n’ha tingut prou ha seguit fins al centre d’Àfrica, a Rwanda, en concret (per això el títol -coses dels correctors dels mòbils-).