c.c. els ferrerets de Mallorca

Primera sortida de la tardor i, com no podia ser d’altra manera, variabilitat i tot tipus de temps. A l’hora de sortir, quatre gotes, que no ens han fet enrere, durant la primera hora, boira i niguls. Després de berenar, un sol d’injustícia per a aquesta època de l’any i molta bascota.

Tot i la incerta previsió del temps, l’etapa d’aquest dissabte ha estat exitosa. No ens hem banyat i ens han sortit, en números rodons, 100 quilometrets a una mitjana d’entre 26 i 30, en funció dels trams lliures, un primer per les urbanitzacions de la costa de Llucmajor fins a sa Torre i un improvisat per als insaciables, que s’han marcat un altre tram contra-rellotge per tota la Marina de Llucmajor fins a arribar a la cruïlla amb el camí des Pressos.

S’acosta la fi de l’estiu i comença la temporada de fer sortides més llargues. Avui ha tocat ruta per es Pla de Mallorca, que se diu pla però no ho és. Sa Verdera, es cor de Mallorca, sa Llimona... ja m’enteneu. Hem fet més de 100 km a una mitjana aproximada d’entre 25-28 km/h, en funció dels que han fet trams lliures o no per esbravar-se.

La sortida d’avui ha tingut, com sempre que hi ha muntanya, molta participació. Tanmateix n’Andoni no afluixa, i pareix que serà el campió absolut.
Per categories hi ha més competències....però també pareix que en Zubi serà el campió dels més grans i en Jeferson dels mitjancers. De totes formes encara hi ha temps per sorpreses, així que no se pot baixar els braços.
Avui ha fet una calorada per fer els 9 kms del Coll de Sa Batalla, però amb el berenar de Ca’n Gallet hem recuperat totes les sals minerals que hem deixat a la pujada.

L’objectiu de l’etapa d’avui era estrenar en una etapa oficial el nou vial de servei adjunt al desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos. I l’experiència ha estat satisfactòria per a tots, rodar i més rodar a ritme constant durant 10 quilòmetres entre 35 i 40 sense cap inconvenient; un bon lloc per entrenar. Arribar fins allà, per s’Arenal, i el camí des Palmer, i la resta de la ruta, per Porreres, Algaida, Santa Eugènia i Santa Maria, han estat complementaris.

A mesura que avança la temporada, està més claret qui té més possibilitats de guanyar el nostre premi de la muntanya. De fet, ara mateix sembla més emocionant la lluita pel segon i el tercer lloc del podi, que saber qui serà el guanyador.

L’etapa d’aquest dissabte no serà recordada per la ruta, ni per la velocitat mitjana, ni per altres condicionants esportius. Deu haver estat cosa de l’onada de calor que tenim damunt des de fa mitja setmana i que a molts pobles de Mallorca ha fet enfilar els termòmetres fins a superar els 40º....

Coincidint amb el darrer dissabte dels Jocs Olímpics de Tokio, els Ferrerets hem programat una etapa competitiva, amb pujada puntuable per a la classificació de la muntanya i una certa exigència prèvia. Així, després d’escalfar per la carretera vella de Bunyola i de pujar cap a Esporles, hem fet un escalfament més intens pujant el coll de Superna per encadenar l’ascensió definitiva a Galilea des de Puigpunyent. Pocs canvis respecte de fa 15 dies.

Quan la calor estreny, és convenient canviar alguns costums. Així, durant aquestes setmanes de bascota les etapes dels ferrerets són més curtes i suaus. Avui, per exemple. Ruta planera, amb sortida ‘allegro ma non troppo’ per la carretera vella de Bunyola, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Inca i una lleugera espolsada fins a Llubí. Hem arribat a s’Acústic poc després de les 9 i a les 10 ja havíem acabat de berenar i de celebrar l’aniversari del company Jeferson (Molts d’anys, company!!!).

Al mateix temps que es corria la prova en ruta dels Jocs Olímpics de Tokio 2020/21, els amics ferrerets hem disputat la nostra etapa dels dissabtes. I al mateix temps que l’equatorià Richard Caparaz atacava les costes del Fuji per accelerar cap a la medalla d’or, dues dotzenes de ferrerets ens barallàvem amb el quilòmetre i 700 metres de la pujada al santuari de Santa Llúcia.